dijous, de febrer 05, 2009

La via no són els bancs

Avui hem tingut declaracions interessants de Botín i ZP. Totalment encreuades, però diuen molt de si. Plantegem la situació. Si jo tinc una casa de prèstecs, posem pel cas amb 100 clients, dels quals ara mateix tinc 3 que no em paguen i 8 que van amb retràs. Si em ve l'Estat i em diu, et donc diners molt barats, al 2% d'interès, els vols? Jo li diré que sí, perquè sé que puc tenir problemes amb aquests 8 que els hi costa pagar o poden anar en augment, portant-me problemes per a la meva casa de prèstecs.
Imaginem que m'entra un d'aquests famosos NINJAs per la porta i em ve a demanar un prèstec. Li he de deixar els diners? Em porta una casa dels seus pares, tasada per 300.000 €. També em porta una nòmina mileurista i escaix... He de deixar els diners a aquesta persona?
La resposta és no. Perquè si li deixo els diners, tard o d'hora acabarà a l'atur, embargaré la casa dels pares que haurà caigut un 10-15% en un any i tindré un altre morós. Així, no li deixo. La qüestió és, però si l'Estat m'ha donat diners perquè li deixi a aquest pobre NINJA!
A quina conclusió arribo? Jo em guardo els diners pel temporal que ve, i el crèdit al NINJA, que li doni l'Estat a través de l'ICO....