Incidència al TGV

Aquest divendres, quan tornava de Madrid amb el TGV, vaig patir una incidència. Quan faltaven 400 metres per entrar a Sants, va caure la tensió i la catenària es va quedar sense corrent. Tren parat al túnel. Faltaven 4 minuts per arribar. Doncs quan passaven 5 minuts de la parada (moltes vegades el tren es queda a l'entrada de l'estació uns minuts), van informar de la incidència. En aquell moment, el primer que et ve al cap és que viatjar amb Renfe i l'electricitat facilitada per Endesa, no és la millor combinació. El comportament de la majoria dels passatgers va deixar molt de dessitjar. La gent es va posar nerviosa, va començar a moures amunt i avall, a dir coses absurdes... El meu únic desig era passar el temps mínim perquè em tornessin els diners del bitllet. He tingut sort perquè vem estar una hora. Anava al primer vagó i vaig poder seguir totes les mesures que anava prenent tot el personal. La gent va començar a cridar al personal del tren als 15 minuts de parar: que si feia molta calor, que si no informaven, que si podien anar caminant per les vies... El maquinista va fugir de les converses inútils i ens va preguntar a una noia i a mi si obria les portes. Li vaig dir si no hi havia problemes de seguretat que aniria bé per tranquil·litzar als viatgers. Maleïda llengua tinc, perquè en 10 minuts teniem un passatger que va començar a correr lluny del tren per les vies. Aquest comportament és irresponsable, ja que pot tornar la tensió i els trens tornin a funcionar, que vingui una locomotora dièsel a moure el tren fins a l'estació o qualsevol altra situació. Al cap de 10 minuts teniem el personal de seguretat de Sants buscant aquest senyor pel túnel.

Els crits dels passatgers del tren van començar a ser desmesurats cap al personal. Francament, els passatgers no mereixien anar al tren. Renfe es va comportar exemplarment i se'ls ha de felicitar. Nosaltres ciutadans, necessitem dosis de bona ciutadania davant situacions com aquestes (ah!, això no vol dir fer el temari de l'assignatura proposada). En conclusió, jo content amb l'import del meu bitllet retornat

Oda a Espanya

Avui per casualitat he trobat una nova versió de l'Oda a Espanya que tenia guardada entre el munt de coses que acostumo a tenir. La torno a posar, ja que crec que és un previ de la meva experiència i del que he après aquest any a Madrid:

Escolta Espanya,
Ja no vull que m'escoltis,
ja no tinc res a dir-te, ja m'has deixat sense avions,
sense trens i sense llum.

També sense classe política,
s'ha venut tota sencera i per parts a tú
Escolta Espanya, ja no vull entendrem amb tú ni que m'entenguis,
ni fer pedagogia ni molt menys que me la facis.

El peix al cove ha mort,
el pujolisme ha mort perquè ja no queden més peixos al cove.
Espanya és el meu interruptor que no funciona,
el meu tren que arriba amb retard
el meu aeroport de butxaca.

Espanya és la meva nacio feta província.
Ja no vull que m'escoltis Espanya.
Vull que em deixis en pau d'una vegada.
Bon viatge Espanya

Hillary for VP!

Encara no s'ha fet el discurs de la sra. Clinton ni s'ha votat al candidat demòcrata, així que jo des d'aquí animo a la Hillary perquè formi tàndem amb l'Obama. Per què? Ben senzill. Els dos passats candidats a vicepresidents demòcrates no són benvinguts al seu propi partit. Edwards, el passat candidat a VP, fa dues setmanes va declarar que havia posat les banyes a la seva dona y l'anterior candidat a VP, en Lieberman, s'espera que demani el vot per John Mc Cain a la convenció republicana. Què faria la Hillary de candidata a VP? No em vull quedar amb la incògnita...

Curiositats

Avui m'han deleïtat amb una fantástica traducció de pa amb tomàquet, o bé amb un intent d'escriure-ho en català. Molt interessant.

pam am'tumaca

Incident secundari

Els mitjans estan començant a tractar els incidents en les centrals nuclears d'una forma totalment desproporcionada. L'incendi d'aquest diumenge, tot i la seva espectacularitat, no és més que un incendi que es pot produir en qualsevol altre tipus d'instal·lació no nuclear. En la següent imatge es pot veure com l'incident es produeix fora del reactor.

Això no suposo cap tipus de perill per a la central. Bé, potser si hagués estat cremant hores i hores de forma descontrolada, podia haver portat problemes al circuit secundari, i amb més hores i hores, potser hagués arribat al circuit primari.

El públic no té perquè saber quan un accident és important o no, però els mitjans haurien de ser més selectius al donar cert dramatisme a simples incidents de funcionament. Això només fa que posar pal a les rodes a la segona onada de nuclearització que necessitarà Catalunya i Espanya.

Volia aprofitar l'avinentesa per respondre com funciona el món nuclear a Espanya de forma bastant resumida a partir de l'exemple d'Ascó.

La societat a través del govern de torn treu a concurs l'explotació d'una central nuclear. Municipis, CCAA, l'Estat... tots fan comissions bilaterals, interministerials, interdepartamentals per decidir un munt de coses...i al final l'Estat dóna a una empresa privada la central nuclear (en els temps de Paco tot era més directe). És a dir, Moncloa dóna una concessió a Iberdrola-Endesa perquè construeixin i explotin Ascó. Aquesta concessió té data límit al 2012, perquè és quan es creia que la central arribaria al final del seu període de vida útil. Ara, el debat és si es pot allargar aquest temps en les mesures de seguretat suficients.

Mentre dura el funcionament d'Ascó, perquè Iberdrola-Endesa no facin malifetes, apareix la figura del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Aquest órgan, els seus 5 membres depenen del Congrés (no pas de Moncloa) que s'encarregaen de controlar en tot moment el correcte funcionament del camp nuclear. Així, qualsevol incident en una central ha de ser informat per la central al CSN i, el CSN, "al ser el Parlament", ha de reportar inmediatament a la societat.

Mentre funciona la central, una part del nostre rebut de la tarifa eléctrica va a parar a una empresa estatal anomenada ENRESA (aquí és on estic treballant actualment). Aquesta empresa s'encarregarà de guardar d'una forma segura i durant milers d'anys, els residus nuclears produits en una central. ENRESA és de titularitat de l'Estat (Moncloa) i no és cap empresa d'estar per casa. El valor de la companyia és de 2.000 milions d'euros. És a dir, una miqueta més que Iberia!

Espero haver tancat algun dubte que hi hagi pogut haver sobre aquest tema.

Obama gira a la dreta amb en Biden

Avui s'ha conegut el company de viatge del futur candidat demòcrata per a les eleccions de la propera tardor. L'elecció del senador Biden com a VP no és una estratègia, és una correcció de la campanya d'Obama. Obama ha vist com la bandera del canvi començava a fer fallida, i ha buscat un candidat que reforçarà els flancs més dèbils del candidat afroamericà. Però, per contra, contradiu el gran missatge d'Obama. Si fins ara predicava que ell era el canvi i representava el lobby antiwashington, el senador Biden és tot el contrari; l'any 1973 va entrar al Senat i sembla que tenia intencions de tornar-se a presentar aquest 2008. Així, s'ha passat mitja vida per Washington, un tret que a molts americans no agradarà. A més, actualment porta la Comissió d'Exteriors del Senat (un Duran americà perquè ens entenguem). Biden és catòlic, no gaire comú als EUA. Si arribés a VP, seria el primer VP catòlic a la història dels EUA!

En els mandats Clinton, es va caracteritzar per pressionar al president per fer servir la força quan hi haguessin violacions dels drets humans a d'altres països. Va ser una de les persones que va fer que el president Clinton donés un cop sobre la taula de l'OTAN amb la guerra dels Balcans. És a dir, mentre els europeus debatiem sobre el sexe dels àngels dels Balcans, ell i en Clinton mobilizaven les seves tropes per anar a la guerra dels Balcans. Va donar suport a l'intervenció a l'Afghanistan, així com també, va votar a favor de la famosa resolució final del president Bush d'anar a la guerra a Iraq (Recordatori: el seu company de viatge va votar en contra). Després de l'entrada a Bagdad, s'ha apuntat al carro de la irresponsabilitat (compartida amb dels socialistes espanyols) de deixar la cosa a mig fer: derroquem el dictador, i que les 3 grans ètnies a l'Iraq s'ho facin.

Però no tot acaba aquí. Té alguna peculiarietat ideològica, que segurament a molts seguidors d'Obama europeus no agradarà. Està en contra de l'abort a través de diners públics, dóna suport a la pena de mort com a forma de combatre el crim, s'oposa al matrimoni d'individus del mateix sexe, no ha parlat de SS universal en cap moment...

Sembla que el company de viatge té bastantes diferències amb Obama. Ell tindrà els seus motius per elegir en Biden. Però, el que queda clar, es que si féssim la burda abstracció de posar Biden al Congrés dels Diputats, ell estaria al costat del PP. Em sap greu per tots els seguidors d'Obama entossudits en creure que Obama és el millor candidat pels EUA després d'en Kennedy. Ni ho és, ni crec que ho serà.

Diumenge aburrit

La premsa a l'estiu sol ser de molta menys qualitat, ja sigui per la fugida d'articulistes o la manca de notícies interessants. Tot i això, sempre trobem 4 ratlles que ens salven un dia com avui:

• Cuando las cosas iban bien, Sala i Martin, La Vanguardia
• Entrevista a George Friedman, La Vanguardia (no han posat l'enllaç)
• L'independentisme sociològic emergeix (1978-1988), Avui
• Spain’s Wild Coast (Costa Brava), NYT

Lluitar contra el canvi climàtic, lluitar contra la crisi econòmica

L'aturada de les vacances del Govern central per aquestes 24 mesures ha sigut una de les poques notícies polítiques. M'he dedicat a buscar els acords del Govern per fer front a la crisi. No hi ha per on agafar-los, i puc comptar amb una mà els que poden ser efectius ( a mig i llarg termini per això).

Un dels més interessants per impulsar l'economia és: el impulso en la aplicación de las líneas estratégicas de lucha contra el cambio climático. Pots trobar bé o no lluitar contra el canvi climàtic, però que aquesta sigui una de les 24 mesures per lluitar contra el canvi climàtic, és una pressa de pèl en tota regla. Però bé, si aquesta és una de les formes de transmetre confianca al consumidor, inflant el número del 24, ho accepto de bon grat.

La pressió fiscal d'Obama

Fa uns dies parlava de la comparativa entre les propostes en matèria econòmica d'Obama i McCain. Doncs bé, aquí hi ha la pressió fiscal que rebria una familia de 2 fills, queda resumida en el següent gràfic. Sense entrar com s'ha fet l'estudi, la conclusió sembla clara: cap grup d'aquestes persones discriminades per la renda veuran disminuïda la seva pressió fiscal.

España, eres el rival más débil, adiós

Avui Espanya es portada al Wall Street Journal edició Europa. El titular no és gaire esperançador: "Global Financial Woes Pose Risk to Spain's Banks ". L'article prediu una crisi de liquidesa (com ha passat als EUA). Tot i que els bancs tenen reserves fetes amb anterioritat, la parada de la construcció y la baixada de preus del sector inmobiliari pot fer que aquestes no siguin suficients. Es situa a les caixes espanyoles com les més dèbils, on les ampliacions de capital són més complicades pel seu estatus de fundacions. A més, están molt més exposades als crèdits inmobiliaris. Els bancs els situa en menor risc, ja que tenen unes elevades provisions y diferents informes donen credibilitat als bancs per encarar la tempesta. El resultat aviat es veurà...

Baixada estival del petroli

La raó per la baixada del preu del petroli es deguda a què els especuladors han marxat de vacances. Es van dedicar a vendre tots els seus contractes i ara estan fent el creuer pel Carib. Això ha fet que el preu de petroli es desplomi. Així, al setembre, el preu del petroli tornarà a pujar, perquè els especuladors tornaran a fer de les seves.

Si t'has cregut l'anterior explicació, el millor que pots fer aquest estiu es deixar de llegir el País i escoltar la Ser. T'anirà bé...

Polítiques económiques a la Casa Blanca

Quines son les semblances i diferències entre els dos candidats en polítiques económiques? Aquí presento de forma resumida les més importants, per no perdre de vista el debat entre els dos candidats.

Semblances:

Aposten per un augment de l’activitat reguladora en el camp inmobiliari i financer. Estan d’acord també en regular els mercats de futurs de petroli.
No tenen molt clar quin sera el model tributari després de què s’esgoti al 2011 el model Bush.

Diferències:

Obama està a favor d’una expansió de l’activitat gubernamental, mentre que Mc-Cain vol mantenir-la o reduïr-la.
Política fiscal: Mc-Cain vol abaixar l’activitat impositiva sobre el total de l’economia i Obama la vol incrementar. A partir d’aquesta idea, es deriven les diferents actuacions fiscals. Mc-Cain vol mantenir la política fiscal de Bush, fins i tot vol seguir baixant els impostos a les classes altes. També vol disminuir l’impost de societat, baixant-lo del 35 al 25%. Per contra, Obama vol incrementar les taxes a les classes altes i baixar-les a les clases més pobres. Els impostos sobre els salaris pujaran del 35 al 39.5% per les classes altes, i els rendiments sobre el capital anirán del 15 al 20-28%.
Política sanitària: Obama aposta per una cobertura universal, expansió del sistema públic sanitari, intercanvis regulats d’asegurances i nova normativa a les aseguradores, en impostos i als empresaris. En canvi, Mr-Cain aposta per un laissez-faire, marcat per un control presupostari i la competencia.

The Economist, 2nd week of July

Mentides a les balances fiscals!

Abans d'anar a dormir, estava revisant que deien els mitjans espanyols sobre les dades de dèficit fiscal i... bingo!

Al Mundo, es pot trobar un vídeo que arriba a mentir (fet per Atlas). Sí, sí...mentir! Una cosa es que manipulis la informació cap a on t'interessi, però les dades no les pots canviar!

M'explico...en el següent link es pot veure un vídeo, on a la part final diu:

http://www.atlas-news.com/videos/streaming/adsl/nacional/2008/07/15/video_30871.shtml

"Pero lo cierto es que son Baleares y Madrid las que se situan a la cabeza en cuanto a déficit del sector público, ya que en todos los supuestos que contemplan las balanzas son las comunidades que menos reciben"

Això és totalment mentida, ja que tots els estudis en fluxe monetari situen a Balears y Cataluña en les primeres posicions, estan Madrid per sota. En el vídeo es podia haver dit el mateix sense dir "todos los supuestos", ya que es podría dir que en el fluxe del benefici es supera al monetari y es podría interpretar en aquesta direcció. Però no, estem davant de mentida. Tothom ha tingut accés a la mateixa informació, la interpretació ha sigut diferent com és lógic, però la mentida de les dades torna a correspondre a Espanya.

Per comprovar-ho, es pot mirar la presentació del Govern espanyol aquí.

Hem girat la truita!

Traducció de les balances fiscals

La nostra ja consolidada democràcia ha tardat 33 anys en fer públic uns papers que en qualsevol país mínimament evolucionat s'hagués fet fa temps: les balances fiscals.

No em dedicaré a parlar sobre cadascuna de les dades, ja que tothom hi pot tenir accés, sobre si hi ha una possible desviació (no dic cap a on) o entrar en si s'ha de tocar l'actual sistema.

Només vull aportar una dada de magnitud, ja que moltes vegades aquestes macroxifres ens poden fer perdre el nord.

Agafarem el diferencial de dèficit fiscal entre la Comunitat de Madrid i Catalunya. Agafarem el criteri de flux monetari. És normal que agafi aquest criteri, ja que la tecnoestructura madrilenya és molt important i fer-ho amb el flux del benefici, seria tractar per igual a l'autònom català amb el funcionari madrileny. No, no..no tots som iguals. Així, pel mètode del flux monetari obtenim un diferencial del 3,13% per a Catalunya en el millor dels casos, mentre que el pitjor és el 3%. És molt? És poc? La meva quantificació és que aquest 3,13% correspon a uns 5.000 milions d'euros. Torno a preguntar: És molt? És poc? Doncs bé, amb aquesta quantitat podríem anar a la Borsa i comprar Ferrovial. Encara ens sobraria alguna cosa i també podríem comprar Realia. Així, cada any, amb el diferencial entre Madrid i Catalunya podriem comprar aquestes dues grans empreses!

Si ho fem amb l'eliminació del dèficil fiscal, sobre uns 15.000 milions d'euros, podríem comprar...7 vegades Iberia cada any!

Benvingudes balances!

Welcome Mr. Kennedy

You can agree with Senator Kennedy or not. But, this world and my country, Catalonia, needs people like him. You´re welcome Mr. Kennedy.

From NYT

Kennedy Returns to Senate as Medicare Bill Passes

Senator Edward M. Kennedy returned to the Senate on Wednesday for the first time since being sidelined with cancer and was greeted by a bipartisan barrage of whoops, cheers and applause.

“I return to the Senate today to keep a promise to our senior citizens,” Mr. Kennedy said in a statement released by his office, “and that’s to protect Medicare. Win, lose or draw, I wasn’t going to take the chance that my vote could make the difference.”

http://www.youtube.com/watch?v=4lGB3FJEvPA

Petroli i medi ambient

Cada vegada escric menys en el blog. Suposo que va una mica a époques, de com bufa el vent escrius més o menys.

Avui parlarem una miqueta de petroli i economia.

Fa 4 o 5 dies vaig llegir un butlletí de CiU que deia que una de les solucions per ajudar a l'escalada del preu del petroli era la supressió del cèntim sanitari, reducció fiscal... Amb tot això hi hauria una reducció del preu de la benzina d'uns 10 cèntims. No només CiU ho ha proposat, sinó que ho fa el govern espanyol, els sindicats, la Hillary, l'Obama...

No entraré en el debat si s'han de baixar els impostos sobre la benzina o no. El que hi ha és una contradicció de fons molt més complexa que moltes vegades ens oblidem de tenir en compte.

Quan es redueix la pressió fiscal sobre el combustible, el seu consum puja. Més o menys, no entrarem en detalls de demandes, però puja.

La contradicció surt quan pretens lluitar contra els combustibles fóssils. La relació directa entre consum de combustible y emissió de dióxid es clara. Com et pots passar dies i dies predicant a favor del medi ambient quan aumentes les facilitats al consum de combustibles fóssils?

Triem, una opció o altra, però si us plau, que els meus impostos no es dediquin a lluites oposades!

A la piscina!

S'ha acabat pagar l'aigua de vaixells de Tarragona 10 vegades més cara que una dessaladora, s'ha acabat portar aigua del Roine radioactiva (de moment), s'ha acabat no poder omplir piscines, s'ha acabat la tuberia del minitransvassament...
L'episodi de llevantada ha fet el que havia de fer, repartir pluges a bona part de Catalunya, dignificant el Pirineu Oriental com la teoria diu, però sense deixar escapar la part central del Pirineu. Els embassaments mediterranis s'han omplert (exceptuant Boadella) i donarán suficient aigua a molts pobles a l'estiu. Infiltracions d'aigua, recàrrega d'aqüifers, llacs, estanys... tot prén valors més tranquilitzadors.
Oliana al 90%, Rialb reben aigua a 300 m3/s (això són 23 hm3/dia, impressionant!). Rialb mai havia tingut tanta aigua com ara, i sembla que s'ha d'anar omplint poc a poc (tot i que hi ha diferentes versions). El Segarra-Garrigues tindrà l'aigua necessària per la propera campanya de reg. Qui va fer el Segarra-Garrigues? Qui va fer Rialb? Ja ho sabeu...
El diumenge els embassaments de les Conques Internes estaven al 35%, ahir dilluns al 36% i avui al 44%! No crec que de dilluns a dimarts haguin crescut un 9%, més aviat diria que els tècnics de l'ACA encara devien portar els llençols enganxats del cap de setmana i no devien fer la mesura correcta. Ahir va ploure a les capçaleres, i ara mateix encara segueix plovent (veure el radar), així que el 50% es superarà amb escreix en la propera setmana, anulant el 49% del decret de sequera.
Bé, ja pot començar-se a desmantellar la taula nacional de la sequera (uns quants professors en la meva etapa a la Universitat). S'ha acabat fer prediccions catastrofistes, que no hi haurà piscina a l'estiu, ni podrem regar els jardins... Tornin als seus despatxos, i comencin a fer de nou les prediccions que Catalunya es quedarà sense aigua, que hem de començar a ficar cànons a les piscines, al reg de parcs i jardins, a les fonts ornamentals... Es sol dir que la pluja sol netejar, i en aquest cas és verídic, la pluja netejarà Catalunya d'uns quants comunistes-intervencionistes de l'Administració!

Obama-Mc.Cain

Vaig escriure un post quan estava a EUA que un dels punts a favor de la diferència horària era que podia anar a dormir i llegir els diaris de Catalunya abans d'anar a dormir. Ara, em passa el mateix, però viceversa. Com que vaig a dormir bastant tard, puc saber que passa als vespres nord-americans.

El d'avui és molt especial. Clinton ha perdut a North Carolina, i cada vegada que actualitzo el NYT Obama li retalla distàncies a Indiana, amb un 54% per Clinton i un 46% per Obama amb un 54% escrutat. Perdent a NC, sense victòria llarga a Indiana, quasi 200 delegats de més per Obama estimats fins ara i primàries a estats pro-Obama, l'anunci de retirada serà inminent.

Ser sostenible són diners

Des de l’última crisis económica profunda que ha viscut el món occidentalitzat han passat ja 16 anys. Sí, sí, ja sé que em deixo la crisis tecnológica de principis de segle, però aquesta juga a la Segona Divisió de les crisis. Fins ara les coses ens han anat prou bé, i hem pogut posar una part dels calés en ser verds. Ara, quan mirem el cinturó, veiem que hem de baixar un parell de forats per encarar els nous temps, hem de baixar la tonalitat del verd que manteniem fins ara.
Des de l’óptica industrial, hi ha procesos que són clarament beneficiosos pel medi ambient i que durant aquesta etapa de benestar econòmic s’ha avanzat molt, hem fet un bon camí. En canvi, tot allò que al llarg del temps no passa a ser econòmicament sostenible, les passarà magres en els propers temps.
Avui la noticia ve dels biodièsels. Els biodièsels provenen d’olis nous i usats. Els usats són aquells que es depositen en contenidors per part dels usuaris després d’aquestes recomacoaccions de les Administracions. Son una part molt petita del total, ja que els ciutadans som insolidaris i no contribuim. D’altra banda, trobem els nous, que provenen de cultiu. Bé, el fet radica en que a dia d’avui Espanya té 23 plantes de producción de biocombustibles i cap d’elles funciona. Bé, perdó, están fent servir les matèries primeres emmagatzemades fa temps o bé comprades a preus estipulats de bastant temps enrera . Així, están totes parades. Per què han caigut? Per una jugada nord-americana molt bona. El president Bush va proposar un nou pla de biocombustibles pels Estats Units. Un pla que permetria potenciar els biocombustibles a cap de talonari, i a més, donar als republicans credibilitat de ser ambientalment correctes. El candidat entre oceà i oceà, amb un barret de palla, els seus xecs condicionats a la producció en una butxaca i el sobre del vot republicà per l’altra. Així, podrá anar a les classes altes del país dient que ell vol disminuir els impostos i. potencia el consum de biocombustibles perquè ell protegeix veritablement el medi ambient, com també no deixarà de recordar a la llarga plana interior nordamericana que els hi dóna els xecs. Bingo! Gran jugada als dos tipus de votants!
Ser sostenible costa diners. Ho són els biodièsels, fer energía eléctrica del sol o del vent, lluitar contra l’increment de dióxid de carboni i tantes altres polítiques. Mentre quedin calers a la cartera no hi haurà cap problema, però, qui posarà el seu país en recessió el proper any 2009 per ser verd? Es busquen candidats…

Nota: Demano disculpes per no haver dit qui ha votar la llei que va permetre el minitransvassament. Queda apuntat en aquella llibreta de coses per fer, que tard o d’hora sempre acabo fent (al seu temps)…