Lliçons de Delaware

Amb les primàries republicanes al Senat a Delaware arriba un altre exemple dels  inconvenients d'unes primàries per a un partit. Fa un mes vaig fer un post parlant d'un dels problemes, la direcció oposada entre incentius individuals.

Delaware és un petit estat de la costa est on els demòcrates han estat sòlids històricament, excepte en les presidencials de Reagan i Bush pare on es van decantar pels republicans. A les últimes presidencials, els republicans només van tenir el 37% dels vots, davant el 62% demòcrata. Ara hi ha en joc l'escó del Senat a les midterms.

Fa dos dies va haver-hi les primàries republicanes per l'escó del Senat. Dels dos candidats republicans, ha guanyat la candidata del Tea Party, O'Donnell amb el 53% dels vots. Trobo fantàstic que el tea party formi part del debat polític a dia d'avui, fet bastant impensable fa un parell d'anys. Aquesta elecció ens recorda a tots que el sostre de despesa pública de l'Administració segueix existint. La premsa europea i la progressista americana ens recorda el baix perfil de la candidata del tea party en qualsevol crònica (acceptem aquesta mena de cròniques internacionals però oblidem les de casa).

Sense voler entrar més en detalls que no vull tocar, em centraré en l'impacte que té aquesta elecció en el Partit Republicà. Sembla més que acceptat que la candidata del tea party ho té molt difícil d'aconseguir l'escó demòcrata que no pas el candidat republicà moderat. El tea party s'allunya molt del centre polític, i per molt que mobilitzi als votants republicans, els independents podrien tornar al partit demòcrata partint de la base que estem en un estat prodemòcrata. Així, el Partit Republica ho té molt més difícil per aconseguir el control del Senat a dia d'avui (tot i que la prova de foc serà al 2012 per als estats amb senadors demòcrates i que Bush va guanyar al 2004). El control del Senat no es fa amb 50 o 51, sinó amb 60, i fins d'aquí 2 anys no passarà si és que ha de passar.

Ara sí que prometo no anar-me del tema... La reflexió que vull introduir és com una part dels votants republicans de Delaware, segurament molt enfadats amb la despesa desmesurada d'Obama (tenen raó en això sota el meu punt de vista) canvien el curs de les curses electorals amb candidats més centristes. El candidat d'uns pocs és el tea party perquè consideren que Obama s'ha passat, però ara han elegit una candidata que els votants independents no votaran. Amb això vull relacionar-ho amb la idea que no sempre les primàries representen el millor per a la societat, ja que elegeixen el millor candidat dels més entregats a la causa, no del total dels electors.