Pressupost 2013, el contrapunt que no s’explica

Una vegada heu fullejat mig Cornellà Informa dedicat als pressupostos municipals per aquest nou any que encetem, és moment d’aportar el contrapunt.

La manca de previsió del PSC fa que el pressupost municipal pateixi canvis constants, arribant-se a modificar més de la meitat al llarg de l’any. De tots els percentatges que us expliquen que faran aquest 2013, poc s’assemblaran al que acabarem trobant a finals del 2013 degut a la seva enginyeria comptable.

Aquests pressupostos no porten la marca d’ICV, per moltes fotos que apareguin en aquesta revista. Van haver de rescatar l’empresa municipal amb 5 milions d’euros, traient partides de polítiques socials, mentre aquest 2013 l’empresa municipal gastarà més de 10 milions en comprar més terrenys (la gent d’ICV n’acostuma a dir especulació, però si en són còmplices no sé com n’hi diran). O la proposta d’ICV d’adequar el preu de les escoles bressol segons la renda. Porten més d’un any estudiant la proposta amb el PSC, mentre la ciutat es queda sense poder fer front al futur de les escoles bressol. El govern ha d’actuar, i no passar-se anys fent estudis i anàlisis.

Quan a l’apartat de les ordenances fiscals llegiu que tenim taxes inferiors a la mitja o que els impostos creixen menys que la inflació, us expliquen com de costum mitges veritats. L’impost de vehicles o d’activitats econòmiques tampoc ens l’apugen aquest any; tornem a ser un municipi on se’ns cobra el màxim permès per llei. L’equip de govern n’hi diu pressió fiscal moderada. Ens explicaran una història de baixada de coeficients de l’IBI, o no sé quines exempcions i bonificacions. Però, malauradament, el que ens trobarem serà una pujada de l’IBI. Si no em creieu, agafeu el rebut de l’any passat, i si sou gent ordenada, i esteu asseguts, busqueu els rebuts de fa 3 o 4 anys, quan va començar la crisis.

CiU ha presentat al·legacions a les ordenances fiscals, per tal d’aturar l’augment de la pressió fiscal i revitalitzar l’activitat econòmica de la ciutat. Hem sigut l’únic grup que ha presentat alternatives a l’equip de govern. Hem presentat la congelació de l’IBI, que no paguin l’IBI els locals comercials que pateixen remodelacions profundes, que els ciutadans i ciutadanes no paguem pel gual durant el període que el carrer estigui en obres, que els joves que iniciïn una activitat econòmica no paguin l’IAE els primers anys o bonificar els vehicles amb baixes emissions de CO₂, entre d’altres. Les al·legacions han estat rebutjades pel PSC i el seu soci de govern a l’ombra mancat d’Iniciativa. Cap negociació, cap proposta els hi sembla assenyada. Perquè no volen ajudar als joves emprenedors? I incentivar la compra de vehicles de baixes emissions? No es volen deixar ajudar.

Podem culpar a la Generalitat o l’Estat d’aquesta situació, i és la cantarella de la sisena tinenta d’alcalde i portaveu socialista en els seus escrits. Tots sabem les dificultats de la Generalitat, i aquí no pretenem justificar les seves accions o no accions. El que ens preocupa és el que fa malament l’Ajuntament, o el que no fa amb els nostres diners. Han d’interioritzar d’una vegada el significat de: responsabilitat, prudència i coherència.

Homenatge d'una ciutat a una institució

El passat divendres va culminar el treball desinteressat de moltes persones i entitats de la ciutat per retre homenatge al nostre estimat conciutadà Josep Llobera, que ens va deixar l'hivern de l'any passat. Em sento orgullós de la feina feta per tots plegats, com la suma del treball d'uns i d'altres podem arribar a fer un acte tant sentit i de justícia d'una ciutat a qui va ajudar d'una forma tan activa per l'ensenyament del català, tant de forma clandestina com a la restauració de la democràcia. 

El regal que hem fet tots plegats a la Maria, i a tota la seva família, no té preu. Agrairr la presència de representants d'institucions on en Llobera ha deixat una petjada profunda, tant a l'Institut d'Estudis Catalans com a tot el país. L'homenatge s'ha convertit en un acte de país a la ciutat de Cornellà com feia anys no recordava. L'homenatge al mestre Llobera no va acabar, encara tenim pendent donar un lloc a la ciutat al mestre Llobera. Com ja molts sabeu, des de CiU proposem la futura biblioteca de Sant Ildefons, i és l'equip de govern qui ha de decidir si li dóna o no. Moltes entitats i ciutadans donen suport a aquesta iniciativa. Veurem com es desencalla properament.

Hem après que no necessitem a les administracions per fer-ho tot. La societat civil pot tirar endavant més projectes dels que es pensa, i les administracions, estan al costat de la societat, col·laborant allà on la societat no podem arribar. Pensem-hi per a d'altres ocasions.  

Ràdio Cornellà amaga la Diada

És ben sabut el trist paper que ha fet Televisió Espanyola en silenciar la famosa xiulada a la final de la Copa del Rei o de donar la setena posició d'importància als informatius el passat 11 de setembre a la manifestació històrica que va fer el poble de Catalunya. Les crítiques estan prou fonamentades.

A Cornellà no estem tant lluny d'aquests posicionaments per part de Radio Cornellà en alguna ocasió. La passada Diada, coincidint amb el dia nacional del nostre país, es va demanar l'opinió als diferents partits municipals sobre el nou curs polític. CiU vam mostrar la nostra desavinença per no tractar el tema cabdal del dia, que era la Diada i la manifestació d'aquella tarda. Hi ha 364 dies més a l'any per parlar de gestió municipal, nou curs polític, de retallades... i no la Diada. 

Sentint el recull de notícies que va l'informatiu del migdia, el Cornellà Notícies, es passa el més ràpidament possible a la Diada. No es va preguntar sobre aquesta Diada als polítics ni als ciutadans i ciutadanes que hi havia a la plaça, ni a la participació de la manifestació de la tarda, ni una major cobertura a la Marxa de Torxes organitzada per l'ANC de Cornellà el 10 per la nit amb més de 400-500 persones que hi van assistir.

Podria dedicar-me a comptar el nombre de vegades que és diu Diada o Catalunya, i el nombre de vegades que apareix retallades. Guanya de golejada aquesta última. Amb això no vull amagar el cap sota l'ala; tenim 364 dies per parlar de retallades i gestió municipal, però el dia del nostre país és l'Onze de setembre. La Diada, especialment aquesta, es mereixia una cobertura més transversal i parlar amb normalitat del que és. No sóc favorable a fer aquest tipus d'opinions, però l'experiència em demostra que s'acaben corregint en el futur aquests comportaments quan dius les coses pel seu nom.

Diada 2012

Estem davant d'una Diada Nacional de Catalunya que serà històrica per al conjunt del país. I des de Cornellà celebrarem el dia del nostre país amb orgull i  per al futur que ens depara. No és una Diada qualsevol per a la nostra ciutat, per molt que existeixi la intenció de ser com qualsevol altra. La ciutat ha de vibrar amb els camins que s'obren per al poble de Catalunya i la ciutat de Cornellà n'ha d'estar a l'alçada. Des de CiU hem volgut que la declaració institucional que es llegeix el dia 11 a les 12 tingui un significat més solemne, i deixi de banda reivindicacions que no són pròpies del 11 de setembre, sinó més aviat d'altres festivitats de l'any. El bloqueig d'un partit polític amb representació municipal ha fet que la nostra proposta no anés endavant. 

Així, per sentir el nostre sentiment amb més força que mai, uss encoratjo a participar del seguit d'actes que tindrem, com a la marxa de torxes organitzada per l'ANC de Cornellà a les 21h davant de l'Orfeó el 10 a la nit, a la ja tradicional ofrena floral del dia 11, i a la marxa de Barcelona amb el lema de "Catalunya Nou Estat d'Europa".

Eurovegas I

Us poso la transcripció de la meva intervenció al ple de juny de 2012 sobre el posicionament de CiU de Cornellà sobre Eurovegas.

Aquest Grup Municipal des que va començar aquesta legislatura es va marcar dos grans objectius. Degut a que nosaltres no vam tenir el suport majoritari per formar el Govern d’aquesta ciutat, els dos grans objectius d’aquesta legislatura, una serà el control de l’acció del Govern Municipal -crec que ha quedat prou clara en aquest Ple- i, l’altra ajudar a l’Equip de Govern Municipal a totes aquelles propostes que ajudin a encarar aquesta nova situació, aquesta situació de crisi, per sortir-nos entre tots. Ho hem fet recentment en el cas de l’Acord Social, per tant, nosaltres no perdrem mai aquests dos grans objectius i els seguirem mantenint.

La moció que avui presenta Iniciativa per Catalunya, més que ser una moció que porti els pros i els contres, no ho és, o sigui, és una moció que no se n’han avaluat encara aquests pros i contres perquè encara –com bé ha manifestat l’Alcalde- no tenim res a sobre la taula. El que sí estem en aquesta situació i en podem fer un paral·lelisme amb la situació municipal, és que en aquests moments el que s’està fent és preguntar. O sigui, aquí ha passat -i com a experiència d’aquest Grup li ha passat- que moltes vegades, noves empreses que venen a la ciutat, nous terrenys municipals que es destinen a diferents usos, a diferents empreses, es treuen a concurs, i els Grups de l’oposició pràcticament no ens assabentem quan això pràcticament ja està tancat.

Bé, diferenciem aquesta situació de la situació en la que es troba l’anomenat complex Eurovegas, perquè la situació en la que està és, un senyor que està interessat en això –aquí corregeixo el que ha dit l’Arnau però la Generalitat no fa l’oferta, qui fa l’oferta és, si hi ha, una empresa i si prèviament hi ha un Govern que vol treure això.

Per tant, amb tot això, i el que hem de tenir molt clar és quin és el futur de la nostra ciutat i ha d’haver-hi un model de ciutat, en aquest cas el compartim amb bona part amb l’Alcalde. El que sí que podem veure la nostra ciutat és que, tal i com estem veien en els últims plens, el que ens està passant és que, els nostres polígons, les nostres zones industrials van perdent pes sobre el total de la ciutat. Cada vegada més la part residencial va entrant més en la zona econòmica, a la zona que dóna aquests llocs de treball i el model de ciutat està començant a canviar.

Aquest Grup Municipal el que no vol és trobar-se amb una ciutat on només estigui dedicada als usos residencials. Una ciutat de 140.000 habitants d’aquí a unes quantes desenes d’anys. Amb això no ens hi volem trobar, per tant, crec que és obligació aportar idees, aportar debat sobre què és el què volem ser. Aportar idees no vol dir entregar directament –que aquí sembla que es vulgui fer per part de la moció d’Iniciativa- sobre com acabarà tot.

Escolta, acabem d’obrir un debat. Crec que és molt important que la ciutat tingui a dir moltes coses i aquest Grup Municipal estarà en tot moment al costat dels seus ciutadans, al costat de l’Alcalde, perquè els interessos dels seus ciutadans estiguin ben representants.

Quan coneguem tot el que transcendirà de tot plegat, nosaltres ens començarem a posicionar, perquè el que a nosaltres ens importa és la ciutat de Cornellà, quin futur volem per a la nostra ciutat i -com deia l’Alcalde- que actualment tenim 8.000 persones aturades, tenim més de 3.000 persones que estan en un atur de llarga durada i que haurem de posar-hi remei. Nosaltres, òbviament, no estarem a favor de totes aquestes “illes legals” i tots aquests temes que estan sortint a la premsa, i quan surtin ja parlarem, però de moment no ens vulguem avançar.

Per tant, nosaltres, com a Grup Municipal de Convergència, donem suport a la moció alternativa del Grup Socialista, sobre la possible instal·lació a la Comarca del Baix Llobregat del macro complex denominat Eurovegas. Queda clar que en aquests moments no disposem de la informació necessària per poder fer cap tipus de pronunciament, i això no podrà ser fins que no es comenci a fer el projecte.

Amb el que segur que coincidim la majoria de nosaltres és en la necessitat de recuperació econòmica i creació d’ocupació tan vital a nivell del nostre país, com de la nostra ciutat. És per això, -i nosaltres compartim l’esperit d’aquesta moció del Grup Socialista- que la Generalitat de Catalunya ha d’informar, tan aviat com disposi del

projecte, als alcaldes del municipis afectats, però també ha d’informar als propietaris dels terrenys –la majoria pagesos- sobre tot el procés, i en aquest sentit, si és el cas, si ha d’haver-hi la compensació econòmica adient.

Concloent, no és el moment de debatre mocions sobre un projecte del que no se sap res, de com acabarà tot. No sé si s’acabarà sortint o no, parlem-ne quan arribi el moment, tal i com acaba de manifestar l’Alcalde.

La gallina dels ous d’or

Fa prop de 300 anys ens van robar la gallina, una gallina que era ponedora i que feia uns ous rossos i grossos. Durant tot aquest temps l’han tingut, pobreta gallina, presa i en una gàbia, ben vigilada. Nosaltres, que ens la sentim nostra com una filla, li enviem dia sí dia també blat de moro del més bo. I, a canvi, els vigilants de la gallina ens donen un cistellet amb els ous que necessitem per passar el mes. Ha sigut durant la democràcia que hem provat de nou aquests ous que tants anys ens van negar. Ens els han anat donant d’un amb un, poc a poc, negociació rere negociació. Haver-los tastat de nou ens ha recordat que bon són els ous de la nostra gallina. Això ens ha esperonat a fer un millor blat de moro per la nostra gallina perquè pongui uns ous més macos i grossos.
Ens van prometre que la gallina tornaria arran de l’aprovació de l’Estatut del 2006. I així va ser. Després de molts anys vam veure com la gallina tornava a casa nostra. La gallina no la teníem nosaltres, sinó que la cuidaven ells i només ens la deixaven veure de tant en tant. Ja sabíem que encara no podia estar sota la nostra cura, però era millor tenir-la aquí que lluny de casa. Ens van prometre que tindríem més ous rossos i grossos. Ens ho vam creure, i així ho vam ratificar en el referèndum.

Quan va arribar el moment de rebre més ous de la nostra gallina, se la van tornar a endur. Una forta sequera va escombrar tot el món i se’ns digué que els ous de la nostra gallina s’havien de compartir i ens en tocarien menys. Nosaltres, els catalans, ja en sabem molt de compartir els ous de la nostra gallina, i no vam combregar a quedar-nos de nou sense els seus ous. La virulència d’aquesta sequera ha fet que els catalans ja no puguem enviar tant de blat de moro a la nostra gallina, i se’ns està aprimant i aprimant. Ja no és la que era, al passar èpoques molt dolentes on no li hem pogut enviar tot el gra que necessitava. Quan necessitem els seus ous per poder seguir treballant la terra i poder-li donar blat de moro, encara ens en donen menys.

 I és ara on aquest poble s’ha de plantar, per reclamar-la definitivament. Ja no ens creurem històries de compartir la gallina i de marejar-la fent-la anar d’aquí cap a allà sense saber ben bé de qui és i on va. Hi haurà qui a casa nostra no se la sentirà com a pròpia i no ens ajudarà a reclamar-la. Enfosquiran el debat sobre com ens repartim el poc blat de moro que dóna la nostra terra però, al capdavall, de la mare dels ous no en voldran parlar.

La nostra gallina és la garantia que ens permetrà sortir d’aquesta sequera i tornar a ser el que érem. Ella no ha canviat, segueix sense entendre ni de banderes ni identitats, només dels grans de blat de moro de l’esforç dels catalans. És la gallina dels ous d’or del poble de Catalunya que ha de tornar a casa. 

"Cuando eramos ricos" a Cornellà

Aquest és el títol d’un capítol del programa Salvados protagonitzat pel nostre conciutadà Jordi Évole. Capítol altament instructiu i que recomano que en gaudiu des de la xarxa. El fil conductor és el malbaratament de diners públics en projectes d’infraestructures sobredimensionats: construccions faraòniques al llarg de la geografia espanyola que han portat a terme tant administracions locals com el propi govern central. El nostre país no s’escapa d’aquest deliri de grandesa, i l’aeroport de Lleida-Alguaire iniciat pel President Montilla o el Fòrum de les Cultures, amb un cost de més de 2.000 milions de l’erari públic en són bons exemples. Si la crisis ha servit per alguna cosa positiva, ho ha estat per posar ordre a tot aquest desgavell.

A la nostra ciutat no tenim cap projecte tant televisiu com els anteriors, però si d’algun que s’hi acosta. El Parc Esportiu Llobregat és la infraestructura sobredimensionada per excel·lència que tenim a Cornellà. Un projecte en què es van primar els criteris estètics i magnànims per sobre dels funcionals i d’austeritat.

Quan es va inaugurar el poliesportiu se’n va fer càrrec una empresa privada, però al cap d’uns mesos en va deixar córrer la gestió. Pensat per cobrir costos amb 8.000-10.000 socis, i que a dia d’avui no arriba ni als 4.000 socis. L’empresa, no només per la falta d’usuaris en va deixar córrer la gestió, sinó per unes despeses de funcionament i manteniment que, eren i són, del tot desorbitades. La càrrega d’aquesta infraestructura la compartim entre tots els ciutadans i ciutadanes tant si la fem servir com si no: cada any paguem entre tots 1.000.000 € per tal de garantir que el complex segueixi funcionant.

Quan tingueu davant una notícia d’un nou projecte d’infraestructura o d’una política pública, m’han ensenyat a què m’he de fer tres preguntes ben senzilles. Fem-les pel cas que ens ocupa.

• Què fa? Permetre la pràctica de diferents esports, gimnàs i piscina tan climatitzada com de temporada.
• Quant costa? Evitarem de posar la xifra de quant va costar per evitar algun mal de panxa. Ens quedem en què hem d’abocar un milió d’euros cada any per tal de què segueixi funcionant, a més del que han de pagar els usuaris pel seu ús.
• Què podríem fer alternativament? Polítiques d’ajut social, de foment de l’ocupació, de neteja i seguretat als nostres carrers que bona falta fan. Fins i tot, podríem plantejar equipaments que fessin la mateixa funció sense ser tan espectaculars i no portessin associats tals costos de “bellesa”. Els recursos econòmics són limitats i s’han de prioritzar.

Errors com aquest el pagarem durant molts anys. Els polítics tant tenim l’obligació de no tornar a repetir els mateixos errors com també de redimensionar les infraestructures actuals. Aquesta és la legislatura de l’austeritat i de tenir clares les prioritats. A CiU les tenim clares per la nostra ciutat.

Com sempre, estem al vostre servei al despatx del grup municipal i a ciu@aj-cornella.cat

Quan el PSC et contesta per la revista municipal

El passat Ple de febrer vam aprovar una moció institucional en el que demanem que els diners que d'altres administracions deuen a l'Ajuntament de Cornellà, els saldin l'abans possible amb el nostre Ajuntament, preveient la dificultat d'aquest 2012. Són diners que ens deuen, i tots els partits polítics hem d'estar al costat de l'Ajuntament en casos com aquest. Són 9,2 milions d'euros, on quasi 9 són de la Generalitat. Són moments de deixar de banda batalles de perquè la Generalitat no pot pagar, cadascú que se senti responsable del que ha fet en el passat. M'agrada recordar que són les urnes qui posa cadascú al seu lloc, i així ha sigut. Tot i això, el que si hem demanat és que es faciliti informació sobre el desglossament d'aquest deute: quines són les partides, quina proporció es deu, des de quin any...Una informació tan senzilla que podria ser desglossada en un simple foli. 

El govern municipal del PSC ha seguit en la seva tònica habitual i no ha facilitat cap tipus d'informació. Els regidors de CiU sabíem perfectament que la tenien, i els fets ens donen la raó. Acabo d'agafar la revista municipal, i ja surten xifres que com a regidor en tenia desconeixement El deute de la Generalitat és de 3,3 M € per la llei de Barris, 2,7 M del Departament de Territori i Sostenibilitat, 1,6 M en Educació i 0,74 M € de Benestar. Aquestes xifres que tots els ciutadans poden veure a la revista que edita l'Ajuntament, és una de les xifres que vam demanar, i que com a regidors se'ns ha negat. Les formes en política són molt importants, i després de mig any com a regidor m'adono que no hi ha res a fer. Igual que les eleccions posa tothom al seu lloc, el temps també ho fa. 

Som-hi!

Crec que les pauses per agafar perspectives són bones, i tornar a començar de nou et permet fer el trajecte amb més empenta. Amb el bloc crec que passa el mateix. Porto des del 2007 escrivint al bloc, i he agafat una pausa arran de les passades eleccions municipals. He estat sota la pressió de moltes experiències noves que fa que hi hagis de dedicar moltes energies per estar a l'alçada: la meva estrena com a regidor al meu Ajuntament és un repte cada dia on he d'aportar el millor de mi mateix i del conjunt del grup pel deute que tinc amb la ciutadania. No només l'Ajuntament és un repte, sinó el meu camí com a investigador per acabar obtenint el doctorat d'economia. Ambdós camins tenen un punt en comú: la quantitat d'hores que hi has de dedicar són moltes, i per moltes que hi dediquis, sempre tinc la sensació de què no són prou. Aquesta etapa de la meva vida és única i l'he d'aprofitar al màxim. I el millor que puc fer, és compartir-la a la xarxa. Som-hi!

No busqueu CiU a Sant Ildefons

Estem a punt d'entrar en campanya electoral. Aquests són dies de fort tràfec, on s'han de tancar un munt de temes per a la campanya. Un d'ells, són les banderoles que estaran a la ciutat durant els 15 dies de campanya.

L'elecció de les banderoles a Cornellà segueix l'esquema següent. Elegeix primer el partit que més vots té, i continua el segon i així succesivament. Cada partit elegeix en funció de la proporció de vots de les eleccions municipals anteriors. Aquest sistema amaga debilitats que en determinats moments poden ser contraproduents. Una d'elles, és que la presència en tots els barris no es trobi garantida. I això és el que ha passat a Cornellà. CiU no tindrà cap banderola en el barri de Sant Ildefons. I no només nosaltres que som la quarta força política, sinó que el PP i ICV, segona i tercera força respectivament, s'han quedat sense banderoles també. Així, el PSC tindrà més de 350 fanals a tot el barri, i cap altra força política tindrà espai. Cadascú pot tenir unes preferències per barris, carrers... Però, és necessari omplir tot un barri de banderoles d'un mateix partit? El mateix esquema es repeteix al barri de la Gavarra, on la nostra presència serà quasi nul·la (estarem al carrer Arquitecte Calzada on pocs ciutadans hi passen). Dos barris amb bona part de la població de Cornellà; on no podrem ser-hi presents. El sistema d'elecció té les seves limitacions a Cornellà, però aquest tipus de comportament fan que els dubtes sobre l'actual sistema es posin sobre la taula. No es tracta de ser l'últim partit i que et toquen els pitjors fanals de la ciutat, es tracta de comportaments que pretenen eliminar la presència d'altres partits polítics a segons quins barris. Aquest tarannà és el que no volem per a la nostra ciutat

Rendibilitat de les lletres espanyoles

Es deu a un error, però té la seva gràcia. Origen

Posem ordre al populisme sanitari II

Seguint amb la línea anterior, l'aportació d'avui és un gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària. Com es pot observar, la sanitat espanyola és molt intenvisa en ús de medicaments, o bé es podrien fer servir medicaments d'un preu molt baix. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.

Posem ordre al populisme sanitari I

És moment de començar a aturar l'allau de populisme que uns quants estan fent servir amb motiu dels ajustos en sanitat. Durant els propers dies aniré penjant dades referents al sistema sanitari català. El motiu és que em molesta que es faci certa demagògia sobre aquest tema. Avui començo amb el nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).

Per obrir un debat, s'han d'aportar dades, i dades amb les que puguis comparar. Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Demà més.

Moments difícils

Es fa difícil aquests dies escriure tan com vulgui al bloc; les agendes bullen i la feina surt per totes bandes. Em fa especial il•lusió estar així, ja que són projectes molt importants i on m’hi entrego amb cos i ànima. Seré

Els mesos que venen es presenten complicats per a tothom. Són moments de treballar plegats, i on cadascun de nosaltres ha de treballar més i millor. De la forma que sigui; fent més hores de feina, formant-nos, reduint el temps d’oci... El que fem el proper any ens marcarà el nostre futur, més del que ens pensem.

 Tornem a engegar

Porto deu dies en que no puc escriure tant com voldria al bloc. Aquests dies he hagut de definir moltes línies de futur, i tot amanit amb una fantàstica tanda d’exàmens i treballs on un ha de marcar una mica de paquet. Torno a estar en actiu i a escriure més sovint. Els polítics acostumen a escriure més en els seus blocs quan s’apropen les eleccions. Jo vaig al revés del món; que hi farem.

Premis ciutat de Cornellà

Ahir vaig poder assistir a la setena edició dels premis ciutat de Cornellà celebrats a l'auditori. És la nit de reconeixement del treball de persones, entitats i empreses, que amb el seu treball diari ens cohesionen com a ciutat i ens situen al món. Els premiats reben un premi més que merescut a la seva trajectòria, però per a mi aquests no són els únics. El procés de tria fa que molts noms es quedin pel camí. Parlant amb membres del jurat, m'explicaven l'enorme feina que tenen tots per poder fer la tria, ja que el noms són molts i els premis insuficients. Aquest post el dedico a tots aquells que s'han quedat pel camí, que són el veritable motor que els premis tinguin el prestigi que tenen.

Nubarrones en el PSOE

Lo peor que le puede ocurrir a un partido político ante una contienda electoral es transmitir a la opinión pública sensación de angustia por la falta de liderazgo, desconcierto por la situación interna, y enviar mensajes contradictorios cuando no disparatados para solucionar los problemas de los ciudadanos. Una sola de estas circunstancias ya es por ella misma calamitosa. La suma de las tres acaba siendo un cóctel mortífero. A poco más de 70 días de las elecciones municipales, la situación del PSOE no puede ser vista más que con preocupación ante un panorama insólito en la vida política española

Editorial de la Vanguardia a 10 de març de 2011

El ministre Blanco i l'economia

Els motius d'implantació de la política dels 110 km/h amb la de fa tres anys dels 80 km/h tenen punts en comú. Tots tenim al cap quan ens deien els motius per instaurar la mesurar: lluitar contra la contaminació i els accidents. Quan es va aplicar la velocitat variable, l'algoritme de càlcul tenia en compte la contaminació, la meteorelogia i el trànsit. De moment mai hem sabut l'algoritme com funciona el sistema per fixar la velocitat. Deixem estar aquest tema per un altre dia.

Quan mirem la implantació de la mesura dels 110 km/h, ens trobem en una situació igual de rocambolesca. Rubalcaba ens va dir aviat farà una setmana, que el motiu era l'estalvi energètic. Zapatero va sortir al cap d'uns dies dient que el motiu era per reduir els accidents i la contaminació. Si no teníem prou amb el batibull de motius, ara ha sortit en Blanco per aclarir-ho tot: si no se toman medidas, habría "una consecuencia inmediata en la inflación" y por lo tanto un "problema de precios y de hipotecas" para las familias.

Blanco s'ha perdut en el seu anàlisis de les relacions de causalitat, així com del seu impacte. És veritat que una escalada de preus de petroli porta a una major inflació, una major inflació implicarà que el BCE apujarà els tipus d'interès,  augmentant la dificultat per pagar una hipoteca a les famílies espanyoles. Però el ministre es perd a mig camí, ja que fa un salt erroni. Relaciona els preus del petroli amb el consum. Els preus del petroli venen marcats per l'oferta i la demanda. A dia d'avui, sembla que la demanda està clara, així com les seves expectatives. El que fa variar el preu és l'oferta, ja que el conflicte libi porta a què els mercats pensin que hi haurà menys petroli per abastir el món, i en fa pujar el preu. La nostra inflació va molt lligada al preu del petroli i les mesures del govern espanyol no afecten al preu del petroli a escala mundial (bé, si filem prim podem arribar a incidir en les mil·lèsimes dels cèntims del preu del petroli). Així, malauradament, el preu de les hipoteques dels ciutadans espanyols pot anar lligada a la situació del conflicte del món àrab, però no a si van a 110 o a 120 km/h.

Atipar-se al Wok

Fa dos posts feia referència a una entrevista a l'Oriol Amat. Avui he trobat un article del mateix Amat amb el títol d'Atipar-se al "Wok". Recomanat per a economistes i no economistes.

Escoltem als ciutadans

Aquests són dies de passar el màxim d'hores amb la gent de Cornellà. S'ha de fer tot el contrari del que s'acostuma a fer en política; ara cal escoltar. No sortim al carrer, no visitem les entitats, les associacions de veïns... per anar a explicar el nostre model de ciutat. Això ja ho farem, ja tindrem una campanya electoral. Ara toca estar receptiu i saber escoltar més del que ho fem normalment. Les primeres experiències als barris van en la bona direcció. Hi ha temes que es repeteixen al llarg de la ciutat. Quan es pregunta a un ciutadà, què li preocupa de la seva ciutat o què troba a faltar al seu barri, les respostes es repeteixen. Són ja un centenar de respostes que van en la mateixa direcció, tot i que de moment no tenim tots els barris, la melodia serà la mateixa. Així, durant la campanya, no podrem desentonar, i haurem de seguir la melodia que ens marquen els ciutadans.

P.D. Podeu fer les vostres aportacions al programa a aquest link i anant a l'apartat Fem el programa.