Col·loqui amb en Bassas

Sento no poder escriure tant com voldria aquests dies, però la meva entrega a exàmens finals és total. Tot i això, sóc partidari de no estroncar les parts del dia a dia que m'acaben omplint més: les xerrades. Avui tocava Crisis i mitjans de comunicació de la mà de l'Antoni Bassas, organitzada per l'associació de becaris de la Caixa.

Com era d'esperar, una gran xerrada col·loqui de molt bon nivell. No em ve gaire de gust fer un resum de tot el que s'ha dit, però si un parell de reflexions que m'he endut.

Es parla d'una situació on els mitjans de comunicació tenen greus problemes, de l'aparició de les noves tecnologies amb informació 24h, el públic al qui es dirigeix la informació... La meva reflexió a la sala ha sigut que segurament no és moment de deixar en stand by els mitjans escrits com li està passant al Seattle Post, on ha decidit suspendre l'edició paper però mantenir l'electrònica. Pot ser ens hem de plantejar la fi de la premsa escrita generalista per una premsa personalitzada. Tots tenim les nostres preferències, i un sol diari no ens contenta. Per exemple, jo avui em quedo amb l'editorial del Journal, l'article del WSJ sobre la situació bancària, les editorials de la Vanguardia i l'Avui, les pàgines d'Economia de la Vanguardia, despeses del canvi climàtic del The Economist, a més d'en Foix, la Rahola, en Sostres o en Villatoro. Sabeu quan he tardat en obtenir tanta informació? Massa estona. La reflexió és que jo vull aquesta informació, i no m'importa pagar, però no vull estar tot el dia per recollir-la. Al que vull arribar, és que la premsa ha de passar de ser generalista a ser personalitzada i aquest és el gran repte que en Bassas no acaba de tenir clar. Informació mitjanament contrastada es podrà tenir, perquè la publicitat serveix per aguantar l'estructura necessària per portar-la a terme. Però, pagar per un article que necessites concentració per entendre'l i poder emetre una opinió, el pagament per gaudir-ne serà el peatge i el que ens diferenciarià els uns dels altres.