El demà de les protestes

No em dedicaré a fer safareig de la situació viscuda a la UPF. Crec que no val la pena. Crec que és millor buscar les causes d'alguns dels problemes estructurals que ningú se'nn fa ressó. Anem a pams:

• Mitjans de comunicació: haurien d'intentar canviar el titular dels universitaris per grup d'universitaris. Crec que 230.000 universitaris a Catalunya contra 8.000 manifestant o de 50-200 tancats són un grup, minoria, reducte...Comencem per aquí.

• Estudiants: l'estudiant normal ha de començar a implicar-se en la vida universitària. Qui és l'estudiant normal? Aquell que mentre l'universitat era envaïda, estava fent fotocòpies, corria pels passadissos per entregar les últimes pràctiques, donava format als treballs finals, preparava les exposicions o estava a classe pendent de qualsevol pista per a l'examen final. Aquest estudiant, que ve a fer les seves classes i marxa tant tranquil, és el que veritable importa. Per què? Doncs perquè el país té un seguit de persones contràries a aquest estudiant normal, que la seva màxima preocupació és viure del sistema. Aquests ocupen totes les estructures de poder que té la universitat a nivell d'estudiants i en moments com aquest, el deixar el poder a aquestes persones lliga de mans a l'estudiant. Mai ningú es prendrà els estudiants en consideració fins que aquesta lacra sobrerepresentada desapareixi.

• Associació Catalana d'Universitats Públiques: s'agraeixen en aquests moments les paraules de tal òrgan, de la mà de l'Imma Tubella, rectora de la UOC.

• Generalitat de Catalunya: no fer res és bastant trist, però el millor que es pot demanar és que no actui vist el seu historial dels últims anys. Mantindre el silenci marca de la casa ha de ser la millor política.

• Moreso, rector de la UPF: m'he guardat el rector com a últim expressament. La crítica més contudent se l'emporta el rector. No li puc recriminar res del que ha succeït ja que durant aquests dies havia designat rector en funcions degut a la seva absència. Tan sols vull aportar una dada, però que ens ha de fer pensar a tots. La Universitat Pompeu Fabra dóna cada any subvencions a diferents organitzacions estudiantils. Sabeu quina és l'associació que rep més diners? El Sindicat d'Estudiants Progressistes de Catalunya. Qui està al capdavant de tot aquest espectacle a la UPF? Tal Sindicat. Sabeu a quan puja tal subvenció? Per sobre dels 1200 €. En resum, els nostres impostos, es destinen a subvencions otorgades a dit pel rector de la UPF a grups que es dediquen a boicotejar el funcionament universitari. S'ha de començar a demanar responsabilitats al rector per tals polítiques, perquè no és la primera vegada que hi ha problemes a la Universitat amb tals associacions com tampoc no és la primera vegada que reben la major subvenció.

Resta pendent la publicació dels ajuts, però no he conseguit trobar-los.