Existeix molta llibertat per anar a favor de la implantació dels mercats de CO2. Són poques les crítiques que han aparegut fins ara, i això és un mal símptoma. Tot mètode té els seus punts forts i febles, i quan no es mostren els febles, no "nembé".
Als Estats Units s'han fet les primeres valoracions. La Congressional Budget Office (CBO), oficina "independent", diu que implicarà un cost de 80 mil milions de dòlars, amb el seu trasllat en els preus del consumidor final. El seu director ha dit que reduir un 15% les emissions de diòxid de carboni, implica un cost mitjà d'uns 1,600$ per ciutadà, amb un interval d'entre 700 i 2200$ segons el nivell de renda. El problema és que tal impost crea unes distorsions com l'impost sobre el treball.
L'objectiu de l'impost és reduir el consum d'activitats intensives de CO2. El problema recau en l'elasticitat d'aquests productes, on béns bàsics com l'electricitat i el transport són intensius en CO2. Així, les rendes altes dediquen un 5% de la seva renda a activitats intensives en CO2, mentre que les rendes baixes hi dediquen un 20%.
Aviat s'haurà de revisar el fallit protocol de Kioto. Espero amb candeletes quina serà la postura dels diferents països, així com també d'organitzacions polítiques on el seu únic objectiu serà taxar a les empreses, sense veure les conseqüències als diferents consumidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada