dimecres, de gener 24, 2007

Com començar el dia de bones i com acabar-lo cabrejat

Avui, he complert amb el meu ritual diari d'obrir l'Avui i dirigir-me a la meva columna preferida. És la forma perfecte de començar el dia. Diuen que fer exercici de bon matí, una bona dutxa, un bon cafè... és la millor forma de començar el dia. No és el meu cas. El meu és obrir un gran diari i llegir el Joan Oliver. El Joan Oliver és el periodista investigador incansable inteligent. Les seves recerques són dignes d'admirar, i de donar la volta aquella informació que d'altres ens presenten com la més normal del món. L'article d'avui em dóna energies per començar el dia:

Conseller Saura
Vull donar al conseller Saura la més cordial de les benvingudes al club dels neoliberals privatitzadors salvatges. Ahir La Vanguardia explicava que el departament d'Interior està estudiant la possibilitat de substituir els 600 policies de la Generalitat, que actualment es dediquen a vigilar presons, per agents d'un nou cos de seguretat o fins i tot per guardes de seguretat d'empreses privades. Com que de policies no és precisament que ens en sobrin, és lògic dedicar-los a aquells tasques que requereixen persones amb més capacitació en temes de seguretat i és també lògic deixar en mans d'altres persones les tasques que requereixen menys qualificació o menys autoritat. Formar policies és molt car i laboriós, no es pot fer d'un dia per l'altre. Si es vol tenir una bona policia se l'ha de pagar bé. És, doncs, lloable que els policies es dediquin a les tasques on són insubstituïbles i que d'altres tasques es cobreixin amb personal menys qualificat, més barat i més flexible. És una pràctica habitual a molts països civilitzats i és una bona decisió fer-ho a Catalunya. Felicitats, doncs, al conseller d'Iniciativa per la iniciativa. L'únic petit problema és que fins fa quatre dies Iniciativa i les altres forces d'esquerres denunciaven amb gran virulència que molts edificis de la Generalitat estiguessin custodiats per guardes de seguretat privats i deien que això era una privatització intolerable d'un servei públic i deixaven anar tot el rotllo dels neoliberals privatitzadors salvatges. Ara que tenim el responsable de policia més progre del món mundial, no només privatitzarem la vigilància d'edificis d'oficines, sinó també la de les presons. Meravellós.
Regidora Mayol
I mentre en Saura posa seny i s'afegeix al club dels realistes (per alguns anomenat club dels privatitzadors neoliberals salvatges), la senyora Mayol, que comparteix amb el conseller alguna cosa més que la militància política, declara davant les càmeres de televisió que ella se sent "antisistema" i que dóna suport a les campanyes d'objecció fiscal contra les despeses de Defensa. No deixa de ser curiós que la senyora del senyor de la policia estigui contra la despesa en Defensa, però encara és més sucós que parli bé de l'objecció fiscal quan els dos sous que entren a casa seva (dos bons sous) surten de la Hisenda Pública. O sigui, dels impostos que paguem vostè i jo.
Aquest article em dóna motius suficients per dir que encara queden periodistes a l'alçada del país. Bé, el dia va passant fins que va arribant l'hora d'anar-lo tancant. Avui tinc l'ocasió d'escarxofar-me davant del sofà (no gaire usual) i gaudir una estona de "la seva". Enganxo el programa amb el títol més adient del que penso de la presentadora, No em ratllis! L'ex-ministre José Bono es preguntat per un nen si a Espanya ens tenen mania els catalans. Contesta el sr. Bono:
"[...] Yo tengo hacia Catalunya un gran cariño, entre muchas otras razones, pq en esta tierra de Catalunya han dado la oportunidad para que pudieran vivir miles de ciudadanos de mi tierra, Castilla la Mancha, que allí no tenían posibilidad de progresar. Vinieron aquí y hoy son catalanes integrados. Esto es algo que tenemos en deuda con Catalunya. Catalunya son todos los catalanes, el progreso que crean, el impulso, el deseo de avanzar y de progresar. Sin ellos, España sería más pobre".
Estan en deute? Quin deute? Els hi condonem si és que existeix, sense cap problema! "Sin ellos, España sería más pobre"! No em queden energies per comentar el que pensa. Em supera. Com pot la televisió pública del país posar en audiència personatges (i presentadores) així en horaris de màxima audiència? Així mai eixugarem els 200 M € de deute de la Corpo! Jo estic pagant aquest programa i em sento estafat a casa meva. No puc més, he d'anar a dormir. Només puc pensar que demà serà un dia millor, i el meu consòl és el regal que em farà el Joan Oliver al matí següent.

4 comentaris:

Salvador Grifell ha dit...

Quin gran periodista en Joan Oliver!!! En Cuní no li arriba ni a la sola de les seves sabates!!!

Salut

Anònim ha dit...

El mot "cabrejat" és un castellanisme. Hi hauries de posar "emprenyat", un mot que encara és viu, però entre tots l'estem matant.

àlex ha dit...

l'Oliver és magnífic,s'atreveix a dir el que pocs s'atreveixen, el sectarisme del tripartit és tan fort i tenen els mitjans tan manipulats que pocs professionals con en Joan diuen el que hom pensa. Bon article, Jordi!!!

Anònim ha dit...

el model de presons d'EEUU, quines coses de veure...

I la seva xurri privatitzant Parcs i Jardins.