He trobat aquest article de la Teresa Pàmies just després del triomf a contrapronòstic de Jordi Pujol a l'any 1980. Aquí el deixo...
Els tòpics no serveixen
Teresa Pàmies, AVUI 29 de març 1980
[...] Convergència i Unió és la coalició de dos partits catalans nacionalistes, burgesos, liberals i defensors d'això que en diuen "economia de mercat" o "model occidental" eludint la definició correcta: sistema capitalista. Ignoro quants militants apleguen ambdues formacions, però sabem que acaben de concedir-lil llur confiança més de 700.000 ciutadans de Catalunya. Sabem, també, que a Catalunya no hi ha 700.000 banquers, membres de Consells d'Administració, especuladors financers i "altres sangoneres oligàrquiques" com dèiem als anys trenta[...]
La coalició de Convergència i Unió ha fet una campanya basada en el rebuig de tota col·laboració amb els marxistes i ha emprat els tòpics anticomunistes més tronats. Error que Jordi Pujol està pagant a l'hora d'organitzar un govern que "aixequi Catalunya" o sigui, a l'hora de complir la promesa feta als seus electors. Ha obtingut 43 diputats (CiU), però els marxistes (PSC-PSUC) n'han assolit 58. Aquesta és una realitat que la coalició guanyadora i les formacions afins han de tenir present si no volen crear una situació sense sortida. I Catalunya, marxistes inclosos, necessitem sortir-ne [...]
Una victòria a les urnes s'ha de consolidar i justificar amb una política que correspongui a les necessitats objectives i no a les fòbies, sempre subjectives. Si persisteix en la seva consigna de "prescindir" dels comunistes, no aixecarem Catalunya ni aixecarem res. No és que els comunistes no el deixem governar, sinó que és impossible de governar marginant 500.000 catalans que han votat PSUC.
Un bon polític ha de tenir el coratge de desdir-se d'afirmacions que la realitat dinàmica s'encarrega de revisar. No fóra la primera vegada que Jordi Pujol s'equivoca, però no oblidem que si errar és d'humans, rectificar a temps és de savis.
Qui s'ha de retractar? Jordi Pujol o la comunista-marxista? Debat obert...
2 comentaris:
Això demostra q els "grans" articles de la Isabel Clara-Simó amb els que cada dia ens atormenta als lectors del diari Avui ni tenen vigència en l'actualitat ni la tindran. No veig discurs més tronat i carrincló que el seu...
Sens dubte que aquest llenguatge carrinclonament demagog em recorda al d'Hugo Chavez, president de Veneçuela. Li deuria pesar a aquesta senyora, que anys després el President Pujol no només aconseguís diverses majories absolutes, sinó que mai més fins avui, Convergència i Unió ha caigut als 43 diputats d'aleshores... el món ha anat canviant. Haurà canviat la cantarella de l'autora de l'article?
Publica un comentari a l'entrada