Optar a un alt càrrec a l'Administració nord-americana demana un projecte de vida a llarg termini. El nou president sabia això, i ha anat jugant les seves cartes. Però al seu nom, hi tenia una carta que el condemnava a no arribar al lloc dessitjat. Els anys a Indonèsia i el seu pare el portaven cap a l'islam. El problema és que als EUA no hi té cabuda un president musulmà, així com tampoc qualsevol sospita. Així, Obama de jove ja es va apuntar a la seva polèmica esglèsia de Chicago. La intenció podia ser ben clara, apagar el possible foc que sortiria del seu cognom Hussein. Guanyar unes eleccions als EUA sense tenir la marca cristiana és francament difícil.
Després d'haver llegit per tercera vegada el discurs de l'Obama, m'he adonat d'un petit detall.
For we know that our patchwork heritage is a strength, not a weakness. We are a nation of Christians and Muslims, Jews and Hindus — and non-believers.
Per primera vegada un President dels EUA s'enrecorda dels non-belivers en un discurs inaugural. És un fet insòlit, que ni tan sols el seu predecessor demòcrata se li va passar pel cap (en Bill és molt més religiós que la seva pròpia dona).
El temps dirà, però és un detall força significatiu fet a propòsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada