dilluns, de juny 28, 2010

Flaire de la sentència

El primer exercici que un ha de fer és agafar la sentència i l'Estatut, i posar-se a llegir. Francament, el TC declara inconstitucional diferents aspectes que són prou clars que ho són, per molt que algú no ho entengui. Per exemple, Catalunya com a nació no hi te cabuda. Un altre debat és si ho som, i la meva resposta és totalment afirmativa. Però si un interpreta la Constitució, veu que han dit el que havien de dir. I així amb una pila d'articles. Després d'haver relacionat els articles que declara inconstitucional i els que manté, en trec vàries conclusions:

  • Tocar el prèambul és una obligació, ja que una sentència sense dir que és inconstitucional no té sentit.
  • La inconstitucionalitat a l'article 6 sobre la llengua catalana era d'orgull nacional. El català per a Espanya no pot estar per sobre en cap lloc, encara que siguin les Administracions Públiques.
  • Es declaren inconstitucionals diferents articles de la justícia. Ho són al Consell de Garanties Estatutàries i al Consell de Justícia de Catalunya. És obvi carregar-se aquests articles. Si aquests articles no són declarats inconstitucionals, estan dient que l'àrbitre dels futurs partits que es jugaran, seran àrbitres de Catalunya. I això no ho volen. Els àrbitres seguiran sent espanyols. El tema Síndic l'obvio, ja que no gastaré el meu temps en tal figura.
  • La llei de caixes ens recorda que aquí no hi tenim res a dir. No crec que fós un article d'especial importància a tocar.
  • El tema finançament queda esquinçat. No toca't de mort, perquè el tema del finançament va morir amb el ribot d'en Guerra. Ens recorda que no tot ho podem tenir, que hem de compartir els nostres drets sobre impostos i finançament.

La reinterpretació dels altres articles ho intentaré fer demà, però en serà més difícil de veure'n la flaire. Què hem de fer, què passarà, legitimació del Tribunal, moment de la sentència... no és l'objectiu d'aquest post. Demà en tindrem per donar i per vendre d'opinions i valoracions de tot tipus.

5 comentaris:

Bítelman ha dit...

Què hem de fer?
Tu ho has dit: no hi tenim cabuda.
Fins i tot amb l'acord de la setmana passada sobre la possibilitat de veure la TV d'Andorra, els ha molestat a Madrid i diuen que amb la TDT no es juga.....des de Catalunya és clar.
Potser hem de tirar pel dret....
Tampoc se m'acut res més ara...

Jordi Rosell ha dit...

Bones sr!
Com diu l'Iu Forn avui, hem ofert la mà i ens l'han fet carpaccio (dels millors articles d'avui). Encara no sóc capaç de dir quin ha de ser el nostre moviment, però el que hem de fer és pensar bé que farem i actuar. Ells han tingut anys per pensar què feien, nosaltres ara només tenim dies... Però ens en sortirem!

Anònim ha dit...

La teva vaoració de la sentencia , coincide bastante con la que seguramente haria yo mismo siendo de una ideología política diferente.
El tema de la nación era algo que se sabía, no se declara que no seamos una nación sinoo que explca que lo establecido en el preambulo no tienne fuerza juridica, ya lo sabemos por eso aparece en el preambulo. Hay por lo menos dos sentencias anteriores que hace la misma descripcion pedagogica del valor juridico del preambulo.

Pero no quería valorar esta interpretacion que deberiamos realizarla desde el estudio sosegado. Lo que me parece mucho más interesante es saber quepodemos hacer.Vaya por delante que yo no creo que sea la mejor opcion la indepencia, pero sin embargo si creo que tampoco podemos quedarnos callados sin mas.
Mi opinion es que se debe abordar una renovacion del TC, por supuesto, pero no eliminarlo. Hay que plantear que la actual Ley Organica que regula el funcinamiento de este organo de control debe ser modificada.
Logicamente son actuaciones dentro del estado español,por eso mi dudda es: seria diferente para nuestra vida cotidiana, hoy, esa independencia?? Yo no le veo la ventaja entrar en ese camino, por eso me gustaria poder contar con la opinion de quienes si creen que seria mejor pero por favor desde un punto de vista real, dejand de lado e orgullo ni otrossentimientos totalmente licitos por supuesto pero que no cambian los problemas reales de las failias catalanas.

Un saludo

Jordi Rosell ha dit...

Bones,
gràcies per la teva valoració. En el meu post he intentat defugir de qualsevol interpretació nacionalista de la sentència. He volgut només fer-la com si tingués la CE al costat i mirar article com article. Si llegeixes els punts, veuràs que els declaro inconstitucionals. Una cosa diferent és que m'agradi; ja que per això aniré a la manifestació de dissabte. El tema de millor independència o no, és un altre tema, igual q el dret a decidir. Parlem del TC. Francament, el debat de com hem de nomenar els membres del TC em sembla una pèrdua de temps. Les Corts reflexen la ideologia de la societat espanyola, amb un 90% de partits espanyolistes, amb diferent intensitat. La cambra està dividida al 50% entre progressistes o conservadors a grans trets. Per tant, el TC que en surti, ha de mantenir aquesta flaire. És a dir, ha d'existir cert equilibri entre dretes i esquerres, al voltant del 50%, amb époques més progressistes amb un 60% de membres i d'altres a l'inrevés. Pel que a la concepció de l'Estat, tenir 2 magistrats de nacionalismes no espanyols i un tercer federalista quasibé significaria una sobrerepresentació d'aquestes ideologies. Així, no importa com l'elegim, perquè no es donaran grans variacions. Mantenim el sistema actual? Nomenem magistrats vitalicis com a Estats Units? Francament, m'és igual, perquè la flaire serà la mateixa.
El debat és que cap TC pot anar contra els dessitjos d'un poble si aquests són majoritaris. Ara toca saber com en són de majoritaris.

Tot i això, no vull deixar de contestar-te què significa la independència per a les famílies:
http://ccn.cat/?q=content/documentaci%C3%B3

Anònim ha dit...

Siento este espacio de tiempo sin poder contestar y hoy no dispongo de mucho, por no decir nada.
Pero por educación me creí obligado a almenos comentarte a grandes rasgos lo que he leido. Sobre el TC podemos hablar y mucho, coincidimos una vez más en que no es una institución que funcione bien, ni que su elección sea la más acertada. Podemos lanzar ideas de como debería ser y consensuar un modelo estoy segiro de ello. Pero en lo de que puede o no ir en contra de los deseos de un pueblo p en algo que decide por mayoia??.
Imagina por unmomento que se decide hacer una ley y refrendarla con un refendo en toda españa, esta ley dice que hasta que un albaceteño no tenga los mismo medios de transporte que un barcelonés, (tranvias, un auropuerto, un puerto(sic), taxis, autobuses, llegada del AVE) la generalitat no tendrá derecho a recibir dinero del estado para infraestructuras. Tal y como nos miran desde el resto de España ya te digo yo que iba a salir de ese referendum.
No es licito que un organo de control lo revisara y ante su manifiesta anticinstitucionalidad lo declarara nulo???

No decide el TC, sino que aplica interpretaciones, que es muy diferente.

En cuanto a la direccion que me dejaste me parece bien lo que alli se comenta pero solo sirve para el primer año no??? De verdad alguien cree que todo ese capital lo generamos con nuestro consumo ??? te aeguro que si nos cerramos que sin el contacto con el exterior , con españa, entre ellos no tendriamos los ingresos necesarios para agrontar esos gastos que segun se dice en el enlace serían solo para nosotros.

A diario , los que trabajamos en empresas reales, las que dependen cada dia de las compras de nuestros productos vemoos como necesitamos del resto de españa incluso de europa para ir unidos. En una hipotetica independencia , olvidate de que seamos quienes tengan el poder economico para mantenrnos. A no ser que pensemos en abaratar nuestra mano de obra , es decir lo que las familias catalanas iban a ver en su dia a dia. Tendriamos un himno con letra, pero un futuro negro.

Un saludo